I, qui som nosaltres per atrevir-nos a descobrir-te res? Som la Sara i el JAAC, una italiana i un madrileny enamorats de la província de Barcelona i autors del blog de viatges Salta Conmigo, on trobaràs articles sobre la província i també sobre la resta del món.

El castell de Santa Florentina, modernisme medieval i fantàstic

Com és possible que un castell edificat sobre una domus romana sigui modernista? La pregunta té tot el sentit perquè el castell de Santa Florentina es va completar - en el sentit que se li van anar afegint muralles i torres des de la seva construcció al segle XI - en el segle XIV. I, òbviament, en aquell moment, el Modernisme ni existia ni se l'esperava.

La resposta curta és que el castell va arribar a mans de la família Montaner al segle XVI i un dels seus hereus, a finals del s. XIX, va encarregar al seu nebot la rehabilitació. Potser ja t'has fet una idea. Sí, el seu nebot era el famós arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner.

El Modernisme, amb les seves referències a l'edat mitjana, va trobar el seu lloc en un edifici on no s'havia de simular antiguitat i en el que les pedres eren, de veritat, medievals. Vidrieres, torrasses, mosaics de trencadís, sostres cassetonats de fusta, una sala de bany amb aigua corrent, una sala del tron...

Si els localitzadors d'exteriors d'HBO  es van apropar a Canet de Mar i van decidir que el castell de Santa Florentina es convertiria en Horn Hill, la casa dels Tarly a Joc de Trons, no t'aproparàs tu?

La Casa Coll i Regàs, la perla modernista de Mataró

El tercer en discòrdia de l'Illa de la Discòrdia de Barcelona va néixer a Mataró i també allà va deixar la seva petjada. Parlem de Josep Puig i Cadafalch i de la Casa Coll i Regàs. Com la resta de cases modernistes, pren el seu nom de qui la va pagar. En aquest cas, el senyor Coll i Regàs, un burgès del sector tèxtil. És possible que la façana et recordi a la Casa Amatller de Barcelona, amb una rematada en forma piramidal sobre la balconada. No és que Puig i Cadafalch es copiés a si mateix, és que ambdues es van construir al mateix temps.

L'amplitud dels espais de la planta noble amb una gran claraboia per portar la llum natural a tot arreu és la culminació dels principis higienistes del modernisme. Per aconseguir que l'aire pogués fluir amb facilitat, no va construir parets sinó que va crear les habitacions a base de grans portes. Encara que el que ens va cridar més l'atenció van ser les referències mossàrabs del menjador i les libèl·lules del sostre. Fixa't en tots els detalls!

Per cert, no creguis que el senyor Coll i Regàs es cuidava por. La casa comptava amb electricitat i aigua corrent - de fet, tenia un lavabo visible quasi des de la porta principal perquè a ningú li passés per alt - a més de comptar amb calefacció central amb calderes al soterrani. Les referències antigues estaven bé, però tampoc feia falta viure en el passat.

La casa està en procés de restauració i és visitable des del 2017.

La Casa de les Aigües de Montcada i Reixac, modernisme industrial

El Modernisme no sols es va emprar per a construir cases de burgesos. El Palau de la Música Catalana o la Sagrada Família són exemples d'això. Però Modernisme en un entorn industrial en el qual només els treballadors podrien “gaudir-lo”? Pot semblar innecessari, però recorda que la higiene era un pilar d'aquest estil d'arquitectura i on podia fer més falta que una fàbrica?

Així que sí, també hi ha Modernisme industrial i la Casa dels Aigües de Montcada i Reixac és la prova fefaent d'això. L'edifici que va construir Antoni Rovira i Trias sobre les màquines de vapor que extreien l'aigua del riu Besòs està decorat amb mosaics de trencadís que representen el cicle de l'aigua, des dels núvols fins al filtrat en el sòl passant per la pluja i els rius, taulells blancs i metall brunyit. Et costarà imaginar l'aspecte que havia de tenir la nau amb les màquines en funcionament, amb el soroll, el fum dels forns que generaven el vapor o el greix que mantenia les peces mòbils esquitxant les parets.

La casa del maquinista, que vivia amb la seva família perquè sempre havia d'haver-hi algú de guàrdia en el cas que hi hagués cap problema, sí que sembla més propícia per al modernisme que la sala de pous o la de màquines i calderes. Més que res, perquè només una zona de la casa era habitatge i la resta era on se celebraven les recepcions oficials.

No et perdis la visita guiada a un Modernisme industrial i diferent.

Els jardins Artigas, Gaudí a la Pobla de Lillet

Abans que el senyor Güell encarregués a Gaudí la creació del Park Güell, l'arquitecte ja havia fet els seus primers passos en el paisatgisme. A la Pobla de Lillet es troben els Jardins Artigas, el seu primer acostament a la naturalesa. No deixaràs de trobar referències religioses, com els símbols dels quatre evangelistes repartits pel jardí, juntament amb ponts sobre el llit del riu, torres i fonts.

Un jardí que sembla el resultat d'un somni. Una barreja de paisatge i edificació, però una edificació gairebé sense rematar, com esbossada per a no restar-li protagonisme al verd.

T'animes a anar a la recerca d'un modernisme més desconegut a la província de Barcelona?