A Catalunya hi ha ciutats romanes cèlebres com Tàrraco o Barcino, sense oblidar tampoc a Empúries amb jaciments que es remunten als grecs. Però existeixen altres llocs, potser més desconeguts pel gran públic, que també poden presumir d'una gran herència cultural i patrimonial de l'Antiguitat. Aquest és el cas de Badalona, les restes arqueològiques de la qual ens mostren una població molt important de fa dos mil anys. 

Els romans van fundar Badalona cap a l'any 80 aC (setanta anys abans que Barcino) en els últims dies de la seva República. Li van donar el nom de Baetulo. Més enllà de les diferències en les dates en què es va posar la primera pedra, les dues ciutats van tenir orígens gairebé paral·lels. 

Una altra semblança és que Baetulo i Barcino es van fundar a ubicacions amb característiques semblants: sobre monticles propers a la mar —la costa fa dos mil anys era diferent de l'actual, amb la mar més endins—. També es van aixecar en llocs on prèviament no hi havia una gran població d'ibers. 

Més coincidències, Baetulo i Barcino vam evolucionar de manera molt similar durant els tres primers segles de vida de totes dues ciutats. Totes dues van ocupar una superfície similar —al voltant de les 10 hectàrees—. 

La Badalona romana és un exemple de manual de l'urbanisme d'aquesta civilització. L'arqueologia ens mostra com els seus carrers estaven perfectament traçats entorn de les dues avingudes principals: el cardus (carrer principal traçat de nord a sud) i el decumanus (que recollia l'eix aquest-oest) Mentre que l'antiga Barcelona va tenir un desenvolupament urbanístic més irregular. 

Cal recordar que les dues ciutats se situaven en la Via Augusta, que abans de ser un carrer de Barcelona era la principal carretera romana en l'est d'Hispània i connectava la província de la Tarraconensis amb els territoris de l'imperi a l'altre costat dels Pirineus. 

Com era la vida a la Badalona romana?

La vida a Baetulo s'articulava al voltant del fòrum, com succeïa en tota ciutat romana. Aquest punt coincidia amb el lloc on es creuaven el cardus i el decumanus. Avui només ha quedat un mur d'aquest punt neuràlgic, però poden veure's altres restes arqueològiques dels importants edificis que existien al centre de la Badalona antiga.

Per exemple, és interessant destacar les termes de Baetulo. Un lloc clau en la vida social romana. Els badalonins de l’Antiguitat no sols anaven a gaudir de les propietats saludables de les seves aigües, sinó que també aprofitaven per a parlar amb els seus conciutadans dels assumptes que els preocupaven (que eren els mateixos que a nosaltres): la situació política, el preu dels aliments, els impostos…

Aquestes termes tenien tres sales principals. Una amb aigües fredes, frigidarium, una altra amb piscines temperades, tepidarium, i una altra per a banys calents, caldarium. 
Podien anar tots els ciutadans lliures de Baetulo? Les dones només podien anar als matins. També era un lloc on elles podien practicar esport com jugar a pilota i aixecar pesos. 

Com altres ciutats romanes, el comerç i l'artesania centraven bona part de les ocupacions dels habitants de Baetulo. A més, la ciutat es va fer famosa perquè les viles properes eren rellevants centres productors de vi que s'exportava a altres llocs de l'imperi. 

La bonança econòmica que va gaudir Baetulo durant tants anys li va permetre comptar amb el seu propi teatre, amb una capacitat per a 1.800 persones, on podien veure's interpretacions d'obres dramàtiques gregues i romanes. 

Pel que fa als habitatges dels seus habitants, les classes més afavorides vivien a la part alta de la ciutat (la zona que correspon amb l'actual barri de Dalt de la Vila). L'arqueologia ha trobat viles romanes a Baetulo molt rellevants com la Casa dels Dofins.

Aquesta vila crida l'atenció pels mosaics i pintures murals que es van trobar en un bon estat de conservació quan es van fer els treballs arqueològics. També es van excavar les estances destinades a la producció del vi, en una mostra de la importància d'aquesta activitat tal com t'explicàvem abans. 

Tampoc podem oblidar-nos de la Casa de l’Heura. Un altre habitatge de les classes altes de Baetulo. Com a l’exemple anterior, s'han trobat estades dedicades a l'activitat vinícola i aquí destaca que els arqueòlegs van descobrir el oecus, o menjador d'estiu, una de els principals espais de la llar per a la vida familiar romana. 

Per tant, Baetulo va ser una ciutat que podia equiparar-se perfectament a Barcino per importància urbanística, econòmica i social durant bona part de l'època romana. Els destins de totes dues ciutats es van separar a partir del segle IV dC, mentre Barcelona va mantenir una certa esplendor, la Badalona romana no va poder recuperar-se de les primeres crisis polítiques i econòmiques que van afectar l'imperi al començament del seu declivi. 

Una bona manera de conèixer de primera mà Baetulo és visitar al Museu de Badalona. En aquest equipament trobaràs 3.400 metres quadrats amb restes d'època romana perfectament museïtzades de llocs que corresponen a la zona propera a l'antic fòrum. També hi ha diverses peces de l'època per a conèixer millor com vivien els habitants de Baetulo. Una excel·lent opció si voleu fer un viatge en el temps amb tota la família.

I de cara a la primavera, ja és tota una tradició badalonina que l'últim cap de setmana d'abril se celebri la Magna Celebratio, el festival romà d'aquesta ciutat, on s'aposta per la recreació històrica per donar a conèixer aquest moment de l'Antiguitat.