Poues de glaç d’en Ginebreda (Castellterçol, el Moianès)

Fins a un seixantena de poues s’han documentat al Moianès. Les que et proposem visitar es troben a Castellterçol i es coneixen com les poues de glaç d’en Ginebreda. Són quatre pous annexes sense estar connectades, un fet excepcional a l’arc mediterrani. Una d’elles és visitable i serveix per explicar la gran importància que va tenir la indústria del gel al Moianès a partir del segle XVII. Aprofitant els nous usos de l’alimentació, una època d’especial refredament climàtic a tota l’Europa Occidental i la proximitat del Moianès amb Barcelona, la comarca va trobar una nova manera de generar ingressos. Durant l’hivern produïen gel d’alta qualitat amb aigua neta que emmagatzemaven a les poues i a l’estiu el baixaven amb burros a Barcelona. De tota la càrrega, la meitat es desfeia pel camí, però tot i així seguia sent un negoci rentable. 

Sant Cugat del Racó (Navàs, el Bages)

Mentre condueixes per una d’aquestes carreteres secundaries del Bages que enamoren, para atenció. El campanar de Sant Cugat del Racó treu el cap, tot convidant a fer-hi una visita. És un d’aquests petits petits nuclis bagencs que conserva un gran tresor. Aquesta església romànica és singular pel seu cimbori circular que s’alça sobre el creure i perquè és de planta de creu grega, un fet excepcional. Es troba a tocar d’altres cases disseminades i un munt de camps i és un racó ideal per parar a descansar mentre s’admira aquesta joia arquitectònica.

Monestir Sant Jeroni de la Murtra (Badalona)

Ja dins del parc de la Serralada de Marina, aquest petit monestir és un reducte de tranquil·litat a tocar de la ciutat de Badalona. Entrar-hi és com endinsar-se en un altre món on el soroll i el tràfec del dia a dia desapareixen. Conserva un claustre modest però molt acollidor. Et recomanem perdre-t’hi una estona i observar tots els detalls que expliquen la història d’aquesta joia patrimonial desconeguda. A les claus de volta centrals de cada galeria hi veureu sant Jeroni, sant Jordi i els reis catòlics; i a les parets, hi ha esculpits els escuts de les famílies mecenes que van ajudar a finançar el monestir durant l’edat medieval. Una altra curiositat: sabies que es creu que va ser aquí on Colom va anunciar el descobriment d’Amèrica? Els reis catòlics hi van passar llargues temporades i van col·laborar en la seva construcció. De fet, hi vivien l’any 1492 i per això hi ha aquesta creença.

Safareig de la Portalera (Caldes de Montbui, el Vallès Oriental)

Arribar al Safareig de la Portalera és teletransportar-te a principi del segle passat i imaginar-te’l ple de dones rentant. Però més enllà d’això, aquest racó de Caldes de Montbui, és un lloc que transmet tranquil·litat. El so de l’aigua brollant, les vistes a les hortes, el baf que emana l’aigua termal i el reflex de la doble escala al safareig creen un ambient gairebé místic. Però el que més sorprèn és que és un indret que segueix viu, és a dir, on encara s’hi renta! Hi van dones de Caldes d’una certa edat, però també més joves, i dones d’altres cultures que rentar a mà els fa recordar els seus països d’origen. Un lloc on se segueix fent safareig i ara, també, intercanvi cultural. En definitiva, una petita gran joia que no pots deixar de conèixer! 

Pont medieval de Sant Martí d’Albars (Osona)

Una carretera molt poc transitada et portarà fins al nucli rural de Beulaigua i, després, al meravellós poble de Sant Martí d’Albars, que conserva un magnífic pont medieval que creua la riera de la Gavarresa. Amb 25 metres de llarg i un massís pilar central i dos ulls, era el pas de la Gavarresa del camí que antigament portava de Sant Martí a Perafita, al Lluçanès. No deixis de travessar-lo, trepitjaràs un paviment empedrat amb segles d’història en el qual encara s’hi poden observar les traces de desgast de la pedra a causa del pas continu dels carruatges.

Nau Gaudí (Mataró, el Maresme)

Si vols veure la que es considera la primera obra del famós arquitecte modernista, Antoni Gaudí, has d’anar a Mataró. La Nau Gaudí és l’únic testimoni que queda de l’ambiciós projecte de la Sociedad Cooperativa La Obrera Mataronense, ideat entre el 1878 i el 1883. Una de les coses que més impressionen de l’edifici són els arcs parabòlics, que de manera experimental, va utilitzar per primera vegada com a elements estructurals. Un tipus de construcció que amb el temps va convertir-se en un element clau i molt representatiu de l’obra gaudiniana. L’edifici que és Bé Cultural d’Interès Nacional i que es pot visitar cada primer diumenge de mes a les 12 h. Es tracta d’una visita guiada, gratuïta i que es pot fer sense reserva prèvia.

Seu d’Ègara de Terrassa (Vallès Occidental)

Les esglésies de Santa Maria, Sant Miquel i Sant Pere conformen un conjunt monumental únic a Europa. Amb més de 1.500 anys d’història, la Seu d’Ègara és l’únic exemple visigot (segles V-VIII) a l’Europa Occidental que conserva decoració pictòrica. Des de fora, el conjunt t’impressionarà, però quan hi entris, et deixarà sense paraules. En un únic espai hi conviuen elements romans, visigots, romànics i moderns. Una autèntica joia que ha iniciat la cursa per convertir-se en Patrimoni Mundial de la UNESCO. De moment, ha superat el primer pas i ja apareix a la llista indicativa.