Tot i trobar-nos en un espai relativament reduït, l’agricultura de la zona produeix oli a les vinyes d’Olesa de Montserrat, nous, uns cigrons anomenats de Vilamarics (Monistrol), o el tomàquet rosa, característic de l’horta de Montserrat. Així mateix, la mel de les abelles de la muntanya és molt apreciada per la seva dolçor i propietats organolèptiques. I no ens podem oblidar de les diverses herbes aromàtiques que es troben pels voltants, amb les quals s’elabora el reconegut licor digestiu Aromes de Montserrat.

Amb una producció originàriament dedicada al consum propi dels monjos del Monestir de Montserrat i a la dels seus pelegrins, aquest licor destil·lat d’herbes de 31 graus va assolir una ràpida popularització gràcies, en part, a les seves propietats estomacals. La recepta d’aquest líquid daurat inclou, a més d’aigua, sucre i alcohol, dotze herbes que es poden recollir al massís, entre les quals hi ha la farigola, el ginebró, l’espígol, la canyella, el clavell d’espècia i el coriandre. Les herbes es destil·len en alambins de coure, després s’hi afegeix l’alcohol i l’aigua i, un cop la barreja ha passat per un serpentí, el sucre. Es comercialitza després d’un procés d’envelliment i repòs. Molts d’aquests productes també es poden trobar al mercat situat al costat del complex del monestir.

Si prefereixes plats més contundents i tens una estona per menjar en algun dels restaurants de la zona, no deixis de tastar els elaborats amb senglar (autòcton) o bacallà. Unes de les postres ideals d’aquesta muntanya són el mató de Marganell, ben acompanyat d’un bon rajolí de mel o de sucre. Els artesans de Can Florí fa més de dos-cents anys que elaboren aquest derivat làctic, i és deliciós.

Per descobrir totes les varietats de coques artesanes cal visitar la Fira de la Coca i el Mató, que se celebra a Monistrol de Montserrat pels volts de Tots Sants. 

Ho sabies?

Unes postres del segle XIV

La muntanya de Montserrat, situada a 720 metres d’altitud, a més d’espiritualitat i bells paisatges ofereix un formatge especial, el mató, que tant serveix per a les postres com per a la resta de la cuina. Marganell és un dels pobles productors. Segons consta escrit, els marganellesos van ser els primers en pujar al mercat de Montserrat a vendre aquest làctic tan apreciat. Des del segle XIV, el mató ha estat una de les postres tradicionals de Catalunya i ja s’hi fa referència a la primera obra de cuina catalana, el Llibre de Sent Soví. Aquest llibre medieval recull diferents combinacions que el mató ofereix: amb mel, amb sucre, amb confitures, etc. El mató és un formatge fresc amb menys greix que la majoria. S’elabora artesanalment fent bullir la llet i quallant-la. Es fa amb llet d'ovella, de cabra o de vaca i es pot menjar durant tot l'any.